Pedra en Sec

amicspuntanati_historiaentorno

Un espai increïble, on la PEDRA a SEC, és la protagonista absoluta

  1. Història, entorn
  2. Construcció
  3. Parts i acabats
  4. Elements complementaris
  5. Espai de Pedra en Sec

Història, entorn

El paisatge de Menorca està quadriculat per una densa xarxa de murs de pedres que li confereix un aspecte altament humanitzat. Aquests murs reben el nom de paret seca perquè es construeixen usant la tècnica de la pedra en sec, que consisteix a anar apilant hàbilment pedres irregulars sense fer servir cap tipus de morter.

La construcció d’aquestes parets, permet aprofitar les pedres que afloren a conseqüència de les tasques de conreu, per dividir els terrenys en parcel·les anomenades tanques, comunicades entre elles per obertures o portells, i organitzar així un sistema de rotació dels cultius i pastures. Aquesta tècnica es fa servir també per convertir els terrenys desnivellats en terrasses cultivables per mitjà de bancals de contenció. La proliferació de parets seques està clarament vinculada a l’economia rural.

Algunes parets són molt antigues, però l’apogeu de la pedra seca a Menorca té lloc al segle XIX, quan s’edifiquen majestuoses barraques, immenses torres rodones escalonades que serveixen de refugi per als ramats de bens. La majoria estan situades a la zona nord de Ciutadella. i es poden admirar des del camí del Far Nati. La seva presència ens recorda una època en la qual l’agricultura determinava la prosperitat d’un poble.

En aquests temps en els quals el temps no comptava, qualsevol esforç per millorar la productivitat de la terra estava justificat. Quan el camp va perdre el seu protagonisme, les parets van quedar com vestigis del passat i van deixar de cridar l’atenció. Es van convertir en elements del paisatge integrats en l’entorn que produeixen la sensació d’haver estat allà des de sempre i per sempre però la falta de manteniment amenaça la seva existència.

Afortunadament, l’enorme valor patrimonial d’aquestes modestes obres, que alguns anomenen arquitectura sense arquitectes, comença a ser reconegut. Les parets són un preciós llegat dels homes del passat. A través d’elles milers de mans ens revelen els secrets d’una societat desapareguda, un vocabulari saborós, una manera de viure i de treballar, una filosofia, un coneixement admirable, i un profund amor per la terra.

Al llarg dels segles, han transformat terrenys hostils en un paisatge amable, que es mereix el nostre afecte i la nostra protecció. Entre les pedres es desenvolupa una intensa vida vegetal i animal que enriqueix la biodiversitat, afavoreix la fertilitat dels conreus i protegeix les terres de l’erosió. És responsabilitat nostra respectar i cuidar aquest patrimoni etnològic tant valuós.

A l’Espai de la Pedra Seca, a lithica, trobaran una mostra de diversos tipus de parets típiques de l’illa, tant rurals com urbanes. S’utilitzen diferents tipus de pedres, treballades de diferents maneres, i s’afegeixen elements complementaris associats a la construcció de les parets, com escales (botadors) i nínxols (menjadores) que es troben disseminats pel camp. Per sort la tradició de construir parets seques no ha desaparegut encara a Menorca com ho va fer en altres llocs, encara queden artesans (margers) que es dediquen a l’ofici.

Una millor comprensió del seu treball produirà una profunda estima per al paisatge de l’illa i de tots els llocs del món amb característiques similars. La pedra seca estableix un lligam entre els països de la conca mediterrània, però també amb Anglaterra, Irlanda, Estats Units, Canadà o el Japó.

Des de temps immemorials, l’home ha quedat fascinat per la pedra, i treballant-la ha despertat emocions que la van transformar en art. Gaudeixin descobrint els misteris de les parets de Menorca

Construcció

¿CÓMO ES CONSTRUEIX UNA PARET SECA?

Per construir una paret seca es col·loquen files horitzontals de pedres unes sobre les altres. La paret té dues cares visibles unides per un farciment de pedres petites anomenades reble

Les dues cares s’executen alhora, paral·lelament. El cos de la paret es forma utilitzant les pedres en ordre de grandària decreixent. L’última fila del cos de la paret( igualada) configura una línia horitzontal i està constituïda de pedres petites. Per segellar-cal un acabat que estabilitzi el conjunt de l’obra. Aquest acabat es pot fer en sec, amb pedres rectangulars (cobertors) o lloses planes pesades.

En altres casos es recorre a un morter de calç i sorra, sigui per rejuntar les lloses, o per crear una tàpia arrodonida o en punta (mitja canya o esquema d’ase), que es encala. Les parets mai es construeixen a plom. L’amplada de la base és sempre més gran que la de l’acabat. Les varetes de ferro que serveixen de guia es claven a terra amb certa inclinació (peu o tumbada).

El resultat és que la secció de la paret no és rectangular, té la forma d’una piràmide truncada. Les pedres es col·loquen inclinades cap a dins, i han de tenir contacte entre elles. La cara visible de la pedra sol ser la més curta. El reble serveix de suport i impedeix el moviment de les pedres exteriors.

Finalment l’acabat segella l’obra actuant com una biga.

PARTS I ACABATS:

COBERTORES: L’acabat determina l’aspecte estètic de la paret i té la funció de donar estabilitat al conjunt de l’obra. L’acabat més estès en el camp és la cobertorada, formada per pedres rectangulars denominades cobertors. És un acabat en sec, sense morter. A les zones on es crien xais apareixen cobertors que sobresurten una mica de la línia de la paret per impedir que saltin els animals.

LLOSES: Al centre de l’illa es veuen acabats de grans lloses planes que substitueixen les cobertores. De vegades estan col·locades en sec, però és freqüent l’afegit de morter de calç i sorra per omplir les juntes o crear una franja de reforç horitzontal. El morter acostuma a aplicar-se de manera força prou, i de vegades en encala.

TÀPIA: Quan escassegen les pedres grans, o per donar un toc decoratiu, es recorre a un acabat de forma arrodonida, denominat Tàpia, mitja canya, o esquena d’ase. S’elabora amb pedres petites amuntegades de manera a aconseguir la forma desitjada, recobertes per capes de morter acuradament allisat i emblanquinat. El recinte central presenta tres variacions de Tàpia: el tram frontal estigui arrodonit, els laterals estan més aplanats, i el tram del fons té una secció triangular.

FEIXES: Certes parets de tàpia es reforcen amb franges verticals de morter de forma trapezoïdal trucades feixes.

QUARTS DE MARÈS: Una forma més moderna d’acabar una paret és recobrir-la amb pedres de marès de pedrera de 0,60 x 0,40 x 0,45m, denominades quarts. Aquest acabat es va utilitzar per al seient del banc.

ELS TIPUS DE PEDRES

L’illa es divideix en dues zones geològiques molt diferents. La meitat sud està constituïda per pedra arenisca de marès de tons clars, i la part nord més antiga, presenta una gran varietat de pedres vives de diferents colors.

Les parets solen construir-se amb la pedra recollida al camp, i el seu aspecte varia segons la seva situació geogràfica.

LA INTERVENCIÓ DE L’ARTESÀ

El paredador colpeja les pedres amb un martell per encaixar-les. Segons la manera de treballar, l’aspecte estètic de la paret serà diferent. Les parets de camp es construeixen gairebé sense retocar les pedres, però en les urbanitzacions es troben parets molt ajustades, amb una superfície molt plana i juntes molt estretes.

En algunes parets del recinte es pot observar aquesta manipulació: s’ha fet servir la mateixa pedra per a les dues cares; una cara presenta la pedra en el seu estat natural rústic, i l’altra mostra el resultat d’un treball refinat (paret ajustada).

 

ELS ELEMENTS COMPLEMENTARIS

ESCALES I botadors: La tècnica de la pedra seca permet introduir en les parets elements d’ús pràctic. Les escales incrustades es construeixen deixant un espai buit a la façana de la paret en el qual es disposen pedres planes escalonadas.Los botadors són graons excel·lents. Estan construïts amb pedres molt llargues que volen fora de la línia de la paret en un terç de la seva longitud. Els graons estan disposats en línia, o alternats, per impedir que saltin els bens.

MENJADORES: Les Menjadores són nínxols per al farratge, poden tenir forma quadrada o triangular.

FIBLES I PASSADORS: Les fibles o els passadors són túnels construïts a la base de les parets, que deixen passar l’aigua o els animals petits.

CORRAL: Al cor del recinte, una paret circular (corral) protegeix un ullastre. És un element molt típic del camp que es construeix també al voltant de les figueres.

Espai de Pedra en Sec

L’ESPAI DE LA PEDRA SECA A Líthica

ÉS UN PROJECTE FINANÇAT PER: ASSOCIACIÓ LEADER, CONSELL INSULAR DE MENORCA I Líthica

Paredadors: Federica Mahieu i Cristobal Torres Canet, amb l’ajuda de José Miguel Portes Esteban.Proveedores: Excavacions J.Taltavull, Excavacions Moll, Pedreres Pons Caules, Construtot, Marbres Perez Belda.

Idea original: Frederique Mahieu

L’espai de pedra seca ofereix un recorregut entre diverses mostres de parets construïdes segons els mètodes tradicionals de l’illa. Les parets es diferencien pel tipus de pedra utilitzada, la manera de treballar la pedra, els acabats, i els elements singulars que inclouen.

Aquesta concentració d’elements arquitectònics integrats en un espai estructurat ofereix l’oportunitat d’observar i comparar tipus de parets que en la seva localització original estan molt disseminades pel camp i les zones urbanitzades.

Les diferents pedres i parets:

Pedra reciclada d’una antiga paret de camp de Ciutadella. Cobertors. Treball rústic.
Pedra viva gris. Cobertors. Interior ajustada, exterior rústica.
Pedra viva rosada. Cobertors. Interior ajustada, exterior rústica. Fibla.
Pedra vermella de Ferreries. Lloses. Interior ajustada, exterior rústic. Exterior escala incrustada.
Pedra negra de Cala LLonga (Maó). Lloses. Interior botador en línia, exterior botador
Pedreny de tanca (barreja de marès groc i pedra viva). Cobertors Menjadores quadrades.
Pedreny de tanca (barreja). Cobertors. Menjadores
Pedra reciclada de la zona sud de Ciutadella. Cobertors. Rústica.
Marès de pedrera. Interior ajustada, exterior rústica. Tàpia
Marès de pedrera. Interior ajustada, exterior rústica. Tàpia
Marès de pedrera. Interior ajustada, exterior rústica. Tàpia en punta. Exterior feixes.
Banc acabat amb quarts de marès.
Corral amb ullastre (ullastre).
Cantonades de marès
Portell petit amb caps de Cant
Portells grans amb caps de Cant a plom.

Punta Nati

amicspuntanati_puntanati_portada

ZONA PUNTA NATI

CONEIX a fons tots els aspectes de PUNTA NATI

  1. Punta Nati, Situació
  2. Geomorfologia, Flora i Fauna
  3. Monuments, parets, barraques
  4. llocs, predios
  5. Far
  6. General Chanzy – naufragis

 

1- Punta Nati, SITUACIÓ

A la costa nord de la Ciutadella de Menorca, ciutat situada a la zona oest de la illa, es produïen naufragis i accidents a causa dels corrents marins i de la influència dels forts vents de la zona de tramuntana. L’impuls decisiu per a la construcció del far va ser el naufragi del vaixell de vapor francès Général Chanzy el 9 de febrer de 1910 del qual només hi va haver un supervivent i 156 persones mortes. L’enginyer Mauro Serret es va encarregar de dissenyar l’edifici. Les obres van començar el 5 de juliol de 1912 i es va inaugurar l’1 de setembre de l’any posterior. La instal·lació lluminosa presentava una aparença de grups d’1 i 3 parpelleigs blancs que es veien a una distància de 26 milles. L’edifici està format per dos cossos rectangulars independents d’una sola planta, construïts amb carreus amb cara de pedra vista. La torre s’eleva del terra a una alçada de 11,5 metres. Font: Wikipedia

2- Geomorfologia

Punta Nati és un gran massís de roca que correspon al Miocé, pertany a la unitat de Migjorn de Menorca.

La seva formació està composta per calcàries i dolomies força kartificades.

Tot i la morfologia plana de Punta Nati, aquest presenta un lleuger pendent cap al mar, d’aquí l’important patrimoni de pedra en sec, en forma de parets que dibuixen la fesomia de torrents anomenats penjolls ja que tan sols un mor a mar.

Els penya-segats són verticals i presenten alçades en alguns punts superiors als 40m d’alçada.

 

Flora i Fauna

Un dels aspectes més interessants del paisatge menorquí són els penya-segats, força diferents en funció de si ens trobem al nord o al sud de l’illa.

El nord del terme de Ciutadella, entre Cala Morell i Bajolí, està format per alts penya-segats miocènics interromputs per algunes entrades i codolars, però sense cap platja. És una costa esquerpa i nua, gairebé sense vegetació, assotada per la tramuntana. Hi ha un predomini absolut de l’element mineral, trencat aquí i allà per clapes de matolls, petits pins i ullastres encorbats per l’acció combinada del vent i de la sal marina.

Però la pobresa de la vegetació no ha d’amagar la riquesa florística d’aquests paratges. En efecte, les comunitats vegetals lligades a l’ambient costaner tenen una gran importància botànica, i entre elles cal considerar endemismes com el socarrell -dins del qual sovint s’amaga una altra planta endèmica molt més feble i petita, la lletrera, que així es protegeix de la força del vent i de la salinitat.

Aquests penya-segats són també el cau de nombroses colònies d’aus marines, entre les quals destaca la baldriga, el corb marí i la gavina corsa.

WEB:

http://balearsculturaltour.net/itinerario.php?cod=30&id1=264&id=26&idioma=es

4- Llocs:

El nord-oest de ciutadella, la zona de Punta Nati, comprèn explotacions agràries emblemàtiques, com Ses Truqueries, Son Salomó, Torrevella donin Lozano, Son Angladó, Són Bernardino, Rafal des Capità, Son Escudero o Son Morell, entre altres.

Encara que l’aparença àrida del terreny, són finques productives, que han llaurat i sembrat al llarg de la història amb mètodes artesanals i que encara estan en actiu.

Es tracta d’un terreny idoni per a la cria de tot tipus de bestiar, especialment ovelles, tradicionalment molt apreciades per la seva carn (pastura natural, com el trèvol, enriquida per la sal del vent de tramuntana).

Són llocs on es conreava el cereal, especialment el blat, amb l’ajuda de bous i mascles, un tipus de cultiu que avui dia perviu en els terrenys més fèrtils amb els tractors.

El nordoest de Ciutadella compren explotacions Agràries emblemàtiques, com Ses Truqueries, Son Salomó, Torrevella donin Lozano, Son Angladó, Son Bernadí, Rafal des Capità, Son Escudero o Son Morell, entre d’Conselleria.

Tot il ‘aparença àrida del Terreny, són finques productives, que s’han llaurat i sembrat al Llarg de la història amb Mètodes artesanals i que encara estan en actiu.

És tracta d’un Terreny idòni per a la cria de tot tipo de bestiar, Especialment ovelles, tradicionalment Molt preuades per su carn (la pastura natural, com el trèvol, enriquida per la sal del vent de tramuntana). Són LLOCS on és conreava el cereal, Especialment el blat, amb l’ajuda de bous i matxos, un tipo de Conreu que avui dia perviu als Terrenys més fèrtils amb els tractors.

Congrés Pedra en Sec 2018

La SHA Martí i Bella està preparant del Congrés Internacional de Pedra en Sec a Menorca, previst a la tardor de 2018. Un esdeveniment cultural de primer ordre que reunirà especialistes, investigadors i entitats de tot el món relacionades amb la cultura de immaterial especialment de la pedra en sec. L’inici dels preparatius va comptar amb la visita dels representants de l’organització a Ciutadella durant el mes de març.

 

El XVl Congrés Internacional de la Pedra en Sec, se celebrarà a Menorca

Menorca amfitriona de la XVl Congrés de Pedra en Sec

https://menorca.info/menorca/cultura/2016/585568/anfitriones-del-xvi-congreso-piedra-seca.html

IB3 Congrés Pedra en Sec

http://ib3tv.com/20160927_250110-ciutadella-acollira-el-congres-internacional-de-pedra-en-sec-al-2018.html