El paisatge de Menorca està quadriculat per una densa xarxa de murs de pedra seca perfectament integrada en l’entorn. És un paisatge humanitzat, modificat al llarg del temps per una activitat humana que ha sabut respectar l’harmonia de la natura.
A través d’aquests murs, milers de mans ens revelen els secrets d’una societat amb una manera de viure i de treballar, un coneixement admirable, un vocabulari saborós i un profund amor a la terra.
Punta Nati, al nord de l’illa, es defineix com el paisatge cultural més emblemàtic de Menorca per la concentració i qualitat d’elements etnològics i arqueològics i, per això, com l’exemple que identifica l’essència de la cultura pròpia de l’illa.
Els paisatges culturals són béns culturals que representen les «obres conjuntes de l’home i la naturalesa». «Il·lustren l’evolució de la societat humana, sota la influència de les limitacions físiques i/o les possibilitats del seu medi ambient natural i de les forces socials, econòmiques i culturals successives, tant internes com externes.»
(UNESCO, WHC, 2008: 47).
El paisatge cultural és el resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi natural, l’expressió que és un territori percebut i valorat per les seves qualitats culturals, producte d’un procés i suport de la identitat d’una comunitat.
(Pla Nacional de Paisatge Cultural d’Espanya, 2012)