Per construir una paret seca s’han de col·locar fileres horitzontals de pedres les unes sobre les altres.
La paret té dues cares visibles unides per un farciment de pedres petites anomenat reble, que serveix de suport i impedeix el moviment de les pedres exteriors.
Les dues cares s’executen a la vegada, paral·lelament, fent el cos de la paret, que es forma emprant les pedres en ordre de mida decreixent. L’última fila del cos de la paret (igualada) configura una línia horitzontal i està constituïda de pedres petites.
Per segellar la paret, és necessari un acabat que estabilitzi el conjunt de l’obra. Aquest acabat es pot fer en sec, amb pedres rectangulars (cobertores) o lloses planes pesades. En altres casos, es recorre a un morter de calç i arena, bé sigui per rejuntar les lloses o bé per crear una tàpia arrodonida o en punta (mitja canya o esquema d’ase) que s’emblanquina. L’acabat segella l’obra i actua com una biga.
Les parets mai no es construeixen a plom. L’amplària de la base sempre és major que la de l’acabat. Les varetes de ferro que serveixen de guia per a la construcció es claven al terra amb certa inclinació (peu o tombada). El resultat és que la secció de la paret no és rectangular, té la forma d’una piràmide truncada. Les pedres es col·loquen inclinades cap a dins i han de tenir contacte entre elles.